Opinió

LA GALERIA

La Girona de McCragh

La novel·la, sota una crítica continuada i cruel contra Girona i els gironins no és sinó un cant d’amor d’una ciutat que s’ha fet seva

La Llibreria 22 es va omplir dimarts passat de gent relacionada amb el món de la justícia: advocats i algun jutge. Dilluns jo mateix havia presentat un molt bon llibre, Imatges del meu enterrament, que va omplir la sala de lletraferits i amics i amigues de l’Esther Vila, l’autora de Gregal que presentava la seva nova i recomanable novel·la negra, amb les Gavarres com a escenari principal. La presència (i la veu) de Joan Massotkleiner, actor i doblador, hi va ajudar d’allò més. Però dimarts era gent acostumada a l’oratòria i la retòrica perquè el llibre que es presentava era de Carles McCrach, el degà del Col·legi d’Advocats de Girona i vicepresident de la Fundación de la Abogacía Española para los Derechos Humanos i fundador i president de l’Associació Humanitària LiberPress, que ha portat a Girona, al llarg de 21 anys, grans noms del periodisme, el cinema, l’escriptura, el medi ambient i la defensa dels drets humans. A més, és advocat i escriptor amb més de set llibres publicats i tres o quatre que ja tenen a les seves mans la gent d’Edicions Cal·lígraf, és a dir en Ramon Moreno. Presentava Un pas cap al Nord-oest i va ser una presentació excessiva. El llibre, sota una crítica continuada i cruel contra Girona i els gironins, és un cant d’amor a una ciutat que és la seva i a la qual estima a la seva manera. Parisenc de cor i afrancesat de formació, McCragh utilitza un auxiliar de farmàcia per, a la manera de l’explorador John Franklin, fugir cap al Nord-oest. Però de la mateixa manera que Flanklin es va perdre a l’Àrtic, el protagonista de McCragh torna a Girona. He escrit que va ser una presentació excessiva i cal que s’ho agafin en el més positiu sentit de la paraula, perquè el presentador era l’advocat i amic Toni Sant, que es va apoderar de l’auditori per mostrar-nos com és el protagonista de la novel·la i com és Carles McCragh. La seva lectura apassionada dels textos va fer que fos una presentació divertidíssima, d’aquelles que et fan venir ganes d’anar a presentacions de llibres. Només faltava que Toni Sant advertís que de tot Girona l’autor només deixava bé Guillem Terribas i Jordi Gispert, de la 22, i (atenció) el senyor bisbe de Girona, perquè Terribas prengués la paraula i acabéssim sabent que, per cansament, Carles McCragh té coll avall deixar d’organitzar els LiberPress, que s’han fet i parit a la seva extraordinària manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.