I tant que en són!

De presos polítics i exiliats polítics, en són sense cap mena de dubte. Avui he sentit i he llegit que el PSOE i el PP catalans estan movent fils per intentar aconseguir (qui es vol jugar un pèsol que ho aconseguiran?) que a TV3 i a Catalunya Ràdio quedi prohibit in aeternum dir les expressions “presos polítics” i “exiliats polítics”. Caldria prendre aquestes mesures dignes de Corea del Nord, Turquia, la Xina i altres països models (?) de democràcia si no en fossin realment, de presos polítics? A mi em sembla que no caldria. Si ho fan és perquè, prohibint emprar aquestes expressions ara als mitjans públics, després als privats i finalment on calgui i com calgui, tenen l’esperança que la gent els vagi oblidant com a tals, i tothom acabi, com en els negres temps no tan llunyans, adoptant aquell pensament de: “si són a la presó, és que alguna cosa deuen haver fet”, no ens hi posem, no sigui que... Presos polítics?, ho diguin o no ho diguin segons quins mitjans, o tots els mitjans, en són i en seran mentre no siguin lliures. Ah!, i quan siguin lliures, per sempre més hauran estat presos polítics i qui sigui on sigui i quan sigui ho hauria de poder dir (en un país normal, és clar).