Espanya, a la lluna?

Espanya, a la lluna? respecte de Catalunya, vull dir. Em sembla que sí. Més concretament els governs d’Espanya, que, entestats a voler fer-nos fer espanyols, ens desconeixen del tot. No han vist que Catalunya, des de la Renaixença ençà, ha fet passos de gegant i que avui és un estat en potència, és a dir, no ho és perquè Espanya no permet que decideixi lliurement el seu futur, no perquè no en tingui capacitat. Molts cops ho ha demostrat, com en la resposta a l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona el 17 d’agost del 2017, de recent memòria. I com es va demostrar el 1919, quan va endegar una campanya extraordinària per salvar la pintura mural romànica de les esglésies del Pirineu, per posar només dos exemples indiscutibles. Avui Catalunya és un país pròsper i amb una cultura potentíssima, en totes les arts i vessants. La Catalunya moderna no ha esperat mai que Espanya li resolgués els problemes. Sempre ha sabut que se’ls havia de solucionar sola, que de Madrid no en podia esperar res, tot el contrari. Aquesta és la Catalunya actual, que, a més, ja no té por i no es vol retre.