El profetisme de Greta Thunberg

Negar la raó a aquesta noia és negar allò que és evident, però també caldria afegir-hi que uns cinc-cents anys abans de Crist, algú ja va deixar escrita una cosa molt semblant en el relat de l’expulsió del jardí d’Edèn, que llegim en el segon capítol del llibre del Gènesi. Si agafem el text grec anomenat Septuaginta (o LXX) hi podem llegir aquestes paraules que el Creador adreça a l’home primigeni, després de la desobediència, “epikatáratos he gê en toîs ergoîs sou” (la terra malmesa en els teus treballs [és a dir] quan tu la treballis). No es tracta de cap maledicció, doncs, sinó la descripció de les conseqüències inevitables que tindrà per a la humanitat aquella misteriosa desobediència. Aquest text no tindria cap sentit, si el redactor no hagués tingut ja esment de la posició agressiva de l’home davant del medi natural, probablement després de l’exili a Babilònia, amb l’experiència d’aquell món urbà, civilitzat i imperial. Així les coses, pensar en una reconciliació del gènere humà amb el medi i un “retorn a la natura” no deixa de ser una bella utopia i res més. Tanmateix, Greta Thunberg la podríem posar a l’altura dels profetes bíblics, sobretot Isaïes, que postulaven aquella “nova terra” on els lleons jeien al costat dels anyells i els infants jugaven amb els escorpins; o també d’aquell nou cel i nova terra de l’Apocalipsi quan tota llàgrima hauria estat eixugada i la llum de Déu faria innecessària la del Sol. Perquè, desenganyem-nos, qui optaria per l’alternativa tribal?