Opinió

A la tres

Puntada endavant

“Hi haurà govern i hi haurà diàleg, d’acord, però no hi haurà un acord que resolgui l’essència del conflicte

Si no falla res que no està previst que falli, avui Pedro Sánchez serà investit de nou president del govern espanyol i el PSOE i Podem formaran govern de coalició amb el suport actiu o passiu d’ERC, PNB, EH Bildu, Compromís i altres i l’oposició ferotge de la dreta, la postfranquista, la neofranquista i la nostàlgica del franquisme. Francament, millor per a Espanya i la immensa majoria dels espanyols, perquè l’alternativa fa pudor de naftalina. Més enllà d’això, però, no hi ha motius per pensar que el nou govern permetrà a Catalunya avançar cap allà on la majoria de la seva gent vol anar, que és a decidir democràticament si continua sent monàrquica, autonomista, esclava de l’interès general de Madrid i víctima d’un estat autoritari o si, en canvi, prefereix ser republicana, independent i lliure per governar per als seus ciutadans.

És millor un govern que parli en comptes de pegar, que reconegui Catalunya com a interlocutor, que respecti el president Torra com a representant legítim dels catalans, que parli de desjudicialitzar la relació Estat-Catalunya, que reconegui el conflicte polític existent o que sigui capaç de dubtar d’una Junta Electoral Central quan aquesta, teledirigida o no, s’extralimita clarament amb objectius polítics. És millor un govern obert al progrés, que un d’immobilista, o pitjor encara, involucionista. Però el moviment es demostra caminant, no parlant. Només cal mirar què diu Pedro Sánchez ara i què deia fa un any o fa sis mesos de Catalunya, del govern català, dels partits independentistes, dels presos polítics o del 155. De fet, és quasi més rellevant el que ara es calla que el que es diu. I el que tothom calla ara és el límit on aquest diàleg que s’enceta fracassarà, que és on posen uns i altres en la seva escala de valors la democràcia, el respecte als drets de Catalunya com a nació i la injustícia de la repressió que està patint des de fa tres anys. S’ho callen a un costat de la mesa perquè necessiten engegar una legislatura; s’ho callen a l’altre costat per sortir del bucle del conflicte i la repressió; i s’ho calla l’oposició franquista perquè els deixaria sense argument. S’ho callen, però acabarà sortint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia