Un afer europeu

La decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras i la seva immunitat des del juliol de l’any passat, desconnecta la justícia espanyola de l’ordenament jurídic europeu i compromet la posició d’Espanya a la UE. La sala presidida per Manuel Marchena torna a posar les raons d’estat i el criteri patriòtic per sobre dels drets del vicepresident català empresonat i dels centenars de milers d’electors que el van elegir, i entra en conflicte amb el Parlament Europeu, el poder legislatiu a la UE, que ha de ser consultat sobre l’actuació judicial contra qualsevol dels seus membres.

La fractura ja existia ‘de facto’, insinuada primer pel curt recorregut de les euroordres del TS contra els exiliats polítics catalans als tribunals d’Alemanya, Bèlgica o el Regne Unit, i evidenciada després pel reconeixement de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats per part del Parlament Europeu. La decisió d’ahir converteix el que era un conflicte entre l’Estat espanyol i Junqueras, en un conflicte de l’Estat espanyol amb el poder judicial i el poder legislatiu de la Unió Europea, situant Espanya en una bombolla al marge de la llei europea.

Caldrà un temps per delimitar l’abast d’aquest conflicte, possiblement el temps que trigui a arribar el pronunciament de la justícia europea sobre el judici i la sentència del Suprem als presos polítics catalans. No obstant, resulta evident que el discurs de la Comissió Europea (poder executiu) referint-se al cas català com un afer intern espanyol ja ha caducat, perquè el conflicte jurisdiccional que es va materialitzar ahir el converteix oficialment en un afer europeu.