Fer front a l’emergència climàtica

Catalunya torna a la normalitat després d’una setmana amb una borrasca, la ‘Glòria’, excepcional. Tan excepcional que fa que gairebé tres dies després que deixés de ploure al nord del país, on ho va fer a darrera hora, encara hi hagi milers de persones que malden per recuperar la seva normalitat, ja sigui laboral o personal. I això no és tot, molta de l’activitat econòmica afectada, des dels vivers o els arrossars fins als càmpings de tot el litoral, tardaran mesos a recuperar-se. Com tardaran mesos a recuperar del tot les infraestructures més malmeses. Les primeres dades fan evident el nivell de la desgràcia: almenys un 50% dels municipis del país van tenir alguna afectació greu, un 20% de les escoles catalanes han tingut desperfectes i unes 15.000 hectàrees de conreu a Girona, 3.300 al delta de l’Ebre i 236 a la desembocadura de la Tordera han resultat afectades.

Més enllà, però, que els experts consideren que en aquesta borrasca s’han conjugat elements generats pel canvi climàtic i altres propis de les mateixes tempestes mediterrànies, el que sí que tenen clar els científics és que fenòmens com el ‘Glòria’ seran més habituals. Per això, més enllà dels acords que puguin prendre dimarts els governs català i espanyol, del tot imprescindibles per recuperar la normalitat amb la rapidesa necessària perquè tot plegat afecti els ciutadans el mínim possible, el que cal demanar és feina a mitjà i llarg termini. Cal demanar als governs la màxima coordinació davant d’un fenomen, el de l’emergència climàtica, global i, si l’executiu estatal té la temptació, habitual, d’abandonar Catalunya, que traspassi totes les competències i deixi treballar sense que, després, denunciï, per exemple, als jutjats la llei contra el canvi climàtic.