Llibertat

Aquests dies, la llibertat em sembla que no existeix. Tots hem acceptat viure confinats per protegir la nostra espècie i, evidentment, l’individu. Lloable gest. Encara que no deixa de ser paradoxal el fet d’admetre aquesta submissió tan general.

Diuen que és per la por o la possible multa que et pot caure que ara vivim dins d’un espai tancat com pot ser el nostre pis, casa, cotxe, i quan sortim a comprar ens posem la mascareta i els guants. Ja dic que és una bona praxi per evitar contagis i no col·lapsar els hospitals!, però cal admetre que en aquests moments preferim viure sense volar.

Sí, ja sé que cal fer-ho, però si aquesta praxi s’allargués molts mesos, seguiríem amb la mateixa actitud? No vull molestar ningú, però avui quan he vist una veïna que practicava atletisme pel seu jardí fent-hi mil i una voltes sense sortir ni un metre al carrer, quan tenia les portes obertes, m’ha fet mal el cor. Potser soc massa ingenu pensant el que penso. Salut sense llibertat?... Em costa d’entendre-ho. Sacrifici a canvi de felicitat dins d’una gàbia però amb les portes obertes? Potser ara toca això.