L’economia i/o la salut

Què és el Beer-Pong? Doncs un joc tan idiota en què, havent-hi unes gerres de cervesa en una taula, es tracta d’encistellar-hi una piloteta llançada amb la boca. El Beer-Pong es continuava jugant en un restaurant de l’estació d’esquí d’Ischgl després que les autoritats islandeses advertissin que unes persones que havien fet una estada en aquest lloc d’Àustria n’havien tornat contagiats de coronavirus. L’advertència va arribar a l’estació d’esquí a principis de març; però, sense dir-ne res als que s’hi continuaven hostatjant, les instal·lacions no van tancar-se fins a deu dies després, de manera que s’hi va anar contagiant el coronavirus, que uns quants més se’n van endur als seus països.

És molt possible que coneguin aquest cas. N’hi deu haver molts d’altres de semblants. A mi em va fer present una obra de teatre d’Henrik Ibsen que, de fet, feia dies que em rondava pel cap: Un enemic del poble, estrenada a Oslo l’any 1883 i des d’aleshores representada amb més o menys assiduïtat en teatres d’arreu fins al present. En aquesta obra, que possiblement també coneixen, el metge Thomas Stockmann informa que les aigües d’un balneari estan contaminades i que afecten greument la salut. Passa, però, que el balneari és en un poble al qual aporta la principal font d’ingressos. I que no només les autoritats ho volen amagar, sinó també els veïns, pels quals Stockmann es converteix en el seu gran enemic. Deixarem de banda el desenvolupament dramàtic d’aquest conflicte pel qual el metge acaba sent jutjat i se n’ha d’anar del poble; això mentre Ibsen contraposa un individu carregat de raons, si bé a vegades pot defensar-les amb un absolutisme incapaç de veure’n d’altres, amb una comunitat que, encegada pel benefici econòmic, vol amagar un problema sanitari que incideix en el benestar social. En tot cas, tinguem present que, començant per la Xina, hi ha metges (i científics) que van alertar dels perills i de la propagació del coronavirus sense que se’ls fes cas. I que no només hi ha llocs, com ara l’estació d’esquí d’Ischgl, que no han tancat fins que han sigut obligats a fer-ho, sinó que hi ha governants, financers i empresaris que han batallat i batallen per prioritzar l’economia a costa de la salut. La bossa o la vida? Una altra cosa és la manera autoritària amb què s’apliquin les mesures. I, havent fet atenció tard a la salut, com serà la gestió de la crisi perquè, a més, no perjudiqui econòmicament els més desafavorits, que cada cop som més.