Escalada de desconcert

La desescalada de la pandèmia de Covid-19 genera una gran expectativa entre la ciutadania, però també un gran desconcert al voltant del que es pot fer, el que està prohibit i el que és obligatori. L’asimetria i diferents velocitats en funció del territori; la diversitat normativa segons radis d’acció, franges horàries o termes municipals, i l’àmplia casuística d’activitats afectades són dificultats objectives que cal gestionar amb informació i autoresponsabilitat, però l’objectiu es complica exponencialment quan les autoritats envien missatges contradictoris, com va passar ahir amb les possibilitats d’ús de les platges de Barcelona anunciades al matí i corregides hores després.

L’exemple paradigmàtic és el de l’ús de les mascaretes, que un dia pot aparèixer relativitzat perquè genera una “falsa sensació de protecció” i el següent pot ser reclamat com a “obligatori” per protegir de possibles contagis. Un element que inicialment es demanava només als centres hospitalaris i sobretot a les persones malaltes, que després va ser obligatori a tots els usuaris del transport públic i que a partir de la nova instrucció ho serà també a tot l’espai públic, encara que no ho serà si es pot guardar la distància de seguretat de 2 metres o si s’està fent esport.

Ningú nega la complexitat de compatibilitzar la desescalada emocional del ciutadà que veu la sortida del túnel amb la desescalada sanitària de la pandèmia, necessàriament prudent i progressiva. Però el que segur que es pot exigir a les autoritats sanitàries i governamentals és que siguin transparents i coherents en les explicacions, que posin l’accent sobre el terreny en la pedagogia més que en la sanció i que plantegin pautes d’actuació més clares per no generar més confusió i desconcert.