El decret dels preus del lloguer, al calaix

El decret que ha de regular l’augment dels preus del lloguer d’habitatges tornarà a quedar al calaix de la les bones intencions o dels compromisos incomplets, si no hi ha una sorpresa, que ara sembla molt poc probable, abans que s’acabi la legislatura. I no serà només, que també, perquè el Consell de Garanties Estatutàries va titllar d’inconstitucionals alguns dels apartats de la proposta que el Parlament havia aprovat inicialment, sinó també en gran mesura per les discrepàncies de fons entre Junts per Catalunya i ERC que al capdavall han acabat aflorant. Una oportunitat per contenir l’augment desmesurat del lloguer de pisos, especialment a Barcelona, que té tots els números de quedar novament aparcada per la bel·ligerància de la dreta espanyolista, amb les conegudes i repetides amenaces de portar-ho tot al Tribunal Constitucional, i per la incapacitat de posar-se d’acord els dos socis al govern. Una incapacitat que no és nova i que augmenta, en forma de picabaralles diverses, a mesura que s’acosten les eleccions.

Es partia d’un acord amplíssim. Després de més d’un any de converses entre el Sindicat de Llogaters, entitat propulsora de la iniciativa, i el Departament de Justícia, s’havia entrat al Parlament una proposta que comptava amb el suport de JxCat, ERC, CatECP i la CUP. Suport que uns dies després ja feia aigües per la via de JxCat, que hi introduïa esmenes que, segons els impulsors i la resta de grups, suposen canvis substancials al decret, fins al punt de desvirtuar-lo. El recurs al Tribunal Constitucional amb què havien amenaçat Ciutadans i Partit Popular estava cantat i la resolució futura del tribunal, lamentablement previsible. No hauria estat la primera vegada. Però això no pot deixar amagat que les diferències entre els dos grups del govern ja feien trontollar la proposta a banda de qualsevol recurs d’inconstitucionalitat futur i de l’informe negatiu del Consell de Garanties Estatutàries.