El voraviu
Com l’hereu escampa
El Sánchez entregat d’ahir és fals. La realitat és la Robles dels jocs florals
Quan Iceta, dilluns a Catalunya Ràdio, va tornar al mantra que no hi ha taula perquè és Torra qui no la vol, perquè Torra és partidari de la confrontació, ara la intel·ligent, i no és intel·ligent, la confrontació, va ser el propi president qui, en una piulada, li va recomanar que parlés amb Margarita Robles i els seus jocs florals. En cap moment haurem de perdre de vista les declaracions de la Robles que no estaven els temps per Jocs Florals, referint-se al diàleg reclamat per dos milions de catalans. Com es pot ser tan cínic i es pot escopir tant menyspreu des del Ministeri de Defensa al qual no series sense el pacte amb una bona part dels representants d’aquests dos milions de ciutadans? Robles no és una baronessa territorial sense coneixement de Catalunya. Lleonesa de naixement, es va formar i ha exercit a Barcelona. Va ser la primera dona a presidir una sala penal i la primera dona a presidir una audiència (la de Barcelona). Per això és més escandalosa i dolorosa la seva mala bava. No se li ha escapat. Com diria l’àvia Neus “a qui no se’ls aguanta pel torrent, se li escapen davant de la gent”. I a la Robles li va sortir de l’ànima, que és on s’acumula el verí grupal. Jocs florals! Ni respecte per la poesia, tampoc! Que ningú es fiï del Sánchez que ahir, com l’hereu escampa, ho prometia tot per refer la imatge. Torna xai de vacances perquè ha dilapidat el crèdit i prova d’encolomar el deute. És fals. La realitat és la Robles dels jocs florals.
