Polítics presos i punt

No us penséssiu pas, preocupats pels nostres presos polítics, que no hi ha polítics presos. Aquesta setmana mateix la Institucions Penitenciàries espanyola ens ha recordat el cas d’un dels més esforçats, en concedir-li dilluns el tercer grau. És exministre i expresident balear. És Jaume Matas. És un polític pres. Per xoriç. No n’hem de deixar de parlar perquè és un dels mals de podridura que ens afecta, i no pateixin per distingir-los, que és senzill si s’hi fixen. Com els bolets. La diferència entre un pinetell i un pinetell de cabra és que el de cabra treu llet. Si escabotes un siureny i ràpidament es torna blau verd és que és un mataparent. Quan passen uns dies que s’han concedit les millores per al compliment de la pena a un pres i la fiscalia espanyola no hi ha recorregut, és que és un polític pres. Si fos un pres polític hauria trobat mil bestieses per recórrer. De polítics presos, en els darrers temps, no n’han faltat. En presó preventiva (com el també expresident autonòmic i exministre d’Espanya Eduardo Zaplana) i amb condemna ferma (com l’exvicepresident d’Espanya Rodrigo Rato). Hi ha consellers, diputats, alcaldes, tresorers i tot tipus de càrrecs electes o per designació. N’hi ha del govern central, dels autonòmics i de les corporacions locals. N’hi ha, sobretot, del PP, del PSOE, del PSC, de CDC i de la UDC. Qui acumula poder genera corruptes. Són polítics presos i punt. Pinetells que treuen llet i siurenys que es tornen blaus.