El lector escriu

En record del Pare Manel

El Pare Manel era un capellà atípic. Amic d’artistes i cantants i corredor de maratons. N’havia fet més de cinquanta. L’última, la de Barcelona de l’any 2000, després de casar una parella d’atletes. En acabar la cerimònia, els dos nuvis anaven a fer-la, i ell, engrescat, es va treure els hàbits i se’n va anar també a córrer-la. Fa un parell d’anys em va dir que ja no corria perquè tenia els genolls fotuts, però caminava tot el que podia. Això sí, sense patir: “Ja patiré quan vagi a l’infern”, em va dir. Estic segur que si hi ha cel s’haurà trobat les seves portes ben obertes. De bat a bat.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia