L’adhesió, la connexió, l’alimentació...
En educació, l’adhesió, la connexió, l’alimentació i la retroalimentació són diverses i són mútues. Educadors i educands es nodreixen mútuament, malgrat la seva diferència d’edat, de les seves peculiaritats personals, de les seves creences, del seu gènere... cadascú agafa el que necessita de l’altre i cada u s’emporta, sense adonar-se’n, el que queda impregnat de l’altre.
Diuen les estadístiques (encara que hi ha estadístiques per a tot i que diuen de tot) que els resultats finals dels alumnes, aquest curs passat, no han diferit tant dels d’altres cursos anteriors. Jo em pregunto: si això és així, quina necessitat hi ha d’ensenyament presencial, d’escoles, col·legis i instituts i d’una educació tal com l’hem entès fins ara? Estalviaríem un munt de recursos materials, personals i de mals de cap, amb un model semblant al del confinament. No obstant això, algú va dedicar temps a mesurar com van quedar els nostres alumnes en aquestes altres coses que no s’ensenyen a les escoles però sí que eduquen? Parlo de coses com ara la socialització, la convivència, l’intercanvi d’idees, l’amistat, l’amor, la reflexió compartida, l’acompanyament personal i grupal, l’educació emocional, la pertinença a grup, la complicitat... i tantes, i tantes, tantes coses fonamentals per al creixement de les persones.
Girona