A la tres
Patriotisme sense sang
“L’estrena de ‘Patria’ ha coincidit amb el tercer aniversari de l’1-O, el nostre èpic i pacífic referèndum
La casualitat –o no– ha fet coincidir el tercer aniversari de l’1-O amb l’estrena en obert per part d’una televisió estatal del primer capítol de Patria, la celebrada sèrie basada en el best-seller de Fernando Aramburu. Nou anys després de l’abandonament de la lluita armada i cinquanta-tres després de la fundació de l’organització terrorista, ETA i les seves circumstàncies continuen sent una ferida oberta en la societat basca. Vist des de Catalunya, un exemple que afortunadament no vam seguir –exceptuant l’efímera Terra Lliure– ni seguirem. La sèrie televisiva resulta colpidora perquè ens parla de conceptes que ens resulten molt propers: identitat, dret a l’autodeterminació, alliberament nacional... També perquè ens acara amb el terror i les seves conseqüències, amb el drama de covar l’ou de la serp a casa teva mateix, entre els teus propis fills, amb el silenci còmplice d’un veïnat atemorit incapaç de fer costat a les víctimes, amb la crueltat de la repressió i la tortura policials. I perquè ens recorda sobretot el rastre de més de 800 assassinats i milers de ferits en nom d’una causa que finalment va admetre els seus errors i va saber encarrilar-se en la via política. La política, aquesta paraula tan rebregada, actualment segrestada per una cúpula judicial que es resisteix a la renovació establerta en la seva Constitució i ara també reclamada per les més altes instàncies europees. Els jutges del Suprem en farien prou mirant aquest primer episodi de “Pàtria” per entendre la diferència entre la violència i l’1-O i per a reconèixer el desvergonyiment amb què buscaven rebel·lió i sedició en els actes dels polítics que són a la presó o a l’exili. Llàstima que a l’hora de veure vídeos els magistrats són massa mandrosos, tal com van demostrar amb les inapel·lables imatges de les càrregues policials que van impedir exhibir al judici. Els repressors insisteixen a homologar-nos amb els violents però nosaltres sabem que som tan èpicament pacífics com ho érem fa tres anys. Malgrat els maliciosos miratges judicials.
