El lector escriu

El que es pensa de la vida i de la mort

La pandèmia del coronavirus, amb la difusió de la por, ha revelat molt sobre el que es pensa de la vida i de la mort.

La por de morir i la por de viure acaben caminant junts de forma inevitable. Ho estem veient en la pandèmia del coronavirus, però es dona en moltes altres situacions.

Un extrem el trobem en aquells que, bloquejats per la por de morir, es tanquen per evitar tot risc possible. En aquest cas, és clar com la por de morir els porta a témer viure. La seva vida es converteix en una reclusió, en una mena de fugida cap a l’interior de la cova. La por de viure es fa palesa en aquest cas. Val la pena evitar la mort si a canvi es renuncia a viure la vida?

L’altre extrem el trobem en els que neguen el perill. La por de morir els porta a rebutjar aquesta possibilitat. Es diuen: “No moriré mai” o “A poc m’importa morir”, i menyspreen tot tipus de precaució. Descarten la mort de les seves vides, ignoren el que passa al seu voltant i posen en perill els que conviuen amb ells. Pot dir-se vida a aquest viure temerari d’esquena a la mort? Perquè la vida de veritat inclou la mort, es viu i es mor al mateix temps, i per tant viure inclou la prudència, la precaució, la responsabilitat i la generositat. Viure en la frivolitat no és una forma de témer la vida veritable?

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia