Amnistia i què més?

L’ independentisme ofereix un acord d’unitat i l’escenifica sense retopar-se a mig fer. Quin gran goig, quina joia, quan els germans s’estimen! Plegats. La CUP, ERC i JxCat. I, encara que no eren a la foto, hem de suposar que els uns inclouen encara Demòcrates i els altres, el PDeCAT i el PN. Quina patxoca! I no estan sols! Al costat, unes quantes entitats de la societat civil, criden perquè la reclamem amb tota la força dels nostres cors: “Amnistia, amnistia, amnistia!” Llàstima que sigui per una iniciativa tan i tan inútil com voler tramitar una llei al Congrés dels Diputats espanyols. Aquesta setmana la debatran al parc de la Ciutadella. Els unionistes no han pogut, aquest cop, obstaculitzar la mesa, que ha dit que endavant. I està programat (ja ho veurem perquè queden molts dies) que el 15 de març la registrin a Madrid. Altre cop a mastegar sorra. Fel i vinagre. Com el dia de Turull, Rovira i Herrera, l’abril del 2014, en defensa de la consulta. Aquestes coses a Madrid agraden i nosaltres hi caiem com rupits a la ballesta. Ja els escolto: “Amnistia, dieu? I res més? Unes llesques de pa amb vi i sucre? Diversos imputats en un altre jutjat? Una dotació pressupostària que no s’executarà?” Per si de cas, i per si no ens han dit prou vegades que l’amnistia no entra en la Constitució, donen altres pistes de les idees que tenen. El TS torna a jutjar Otegi i el ministre de Justícia no té data ni per a la reforma de la sedició ni per a l’indult. “Amnistia, amnistia!”