LA GALERIA
Els aniversaris del 2021
El 2021 farà 30 anys del ‘Ben endins’ de Sopa de Cabra, de l’històric concert del Sant Jordi, del ‘Raons de pes’ d’Umpah-Pah i del ‘Kitsch II’
Comença un any i, indefectiblement, tenim en perspectiva uns quants aniversaris. El govern ja ha aprovat les 17 efemèrides que se celebraran oficialment, entre elles els 50 anys del famós discurs de Pau Casals a les Nacions Unides i uns quants centenaris de naixements de personalitats dignes de ser recordades, entre altres fets notables. A la llista, no hi ha referències a la música popular, però podrien ser-hi: per exemple, el 2021 faran 50 anys el Mediterráneo de Serrat, la segona part del Dioptria de Pau Riba i el debut de Sisa en format LP: Orgia. Bona collita, la del 1971. I fent un salt en el temps, podríem recordar que el 1991, ara fa tres dècades exactes, va ser un any decisiu per al rock català, amb un alt tant per cent de protagonisme gironí: va ser l’any que Sopa de Cabra va gravar les tres cares en directe del doble Ben endins –un rècord de vendes encara vigent– en dos concerts al Zeleste d’Almogàvers, els dies 21 i 22 de febrer, i també l’any del multitudinari concert del Palau Sant Jordi, que el 14 de juny va reunir els Sopa, Sangtraït, Els Pets i Sau, en un moment d’eufòria preolímpica que la realitat ja s’encarregaria d’espatllar.
En els propers mesos es podria celebrar també el trentè aniversari de dos discos que van ser fonamentals per obrir nous camins per a la música interpretada en català: Raons de pes, el debut dels gironins Umpah-Pah, i el segon disc dels banyolins Kitsch, titulat, ni més ni menys, Kitsch II, amb una gran portada de Lluís Güell. Parlant d’Umpah-Pah, l’estiu d’aquell any el grup se’n va anar a Jamaica per gravar un parell de videoclips – La catximba i Bevent passat–, i l’any següent Kitsch va viatjar a Rússia per actuar a l’Auditori del Kremlin. Estàvem en fase d’expansió. El 1991 va ser també l’any que el trio lloretenc de pop-rock 972 va llançar el seu únic àlbum, Tot és mentida. En les seves files hi havia Francesc Rubiño, més tard conegut com Víctor Gioconda.
El 2001, a part de ser any d’odissees de l’espai i atemptats que van canviar el món, va ser també un any de comiats per als clàssics del rock català: el de Sopa de Cabra, amb un emotiu concert a les Fires de Girona, i el de Sangtraït, poques setmanes després a Razzmatazz, l’antic Zeleste de les glòries passades dels noranta. El temps ha demostrat que el comiat dels Sopa no va ser definitiu; el de Sangtraït, sí.
