Opinió

El voraviu

Jutges juguen a Déu

Interfereixen en la decisió política presa per àmplia majoria dels electes

Un dia el trumpisme espanyol (aquí havia nascut abans que Donald creés l’original allà) va tenir la brillant idea de recollir signatures contra un acord ciutadà que havia passat mil negociacions, processos, pactes i ribots. Fins i tot un referèndum. Els jutges (uns quants jutges que tenien ganes de jugar al que no eren) van acceptar la demanda d’aquells milions de ciutadans disciplinats que buscaven aconseguir en un tribunal el que no havien aconseguit discutint amb els seus conciutadans i votant. El model s’ha inflat i inflat durant quinze anys fins a la somera que és ara i que dona voltes tot el dia lligada a la sínia. Com amb un motllo, el model es repeteix una i altra vegada amb executors diferents. Un senyor de qui no sabem quin dret fonamental se li ha vulnerat (el dret és votar, no votar el 14-F) i una colla de extraparlamentaris (més esbandits per la ciutadania que les propostes del PP a l’Estatut) van al tribunal i el tribunal, que en torna a tenir ganes, s’empatolla amb unes cautelaríssimes i torna a jugar a la política. No ho havien pactat tots els partits parlamentaris menys un? Ben legítim políticament. Tota la resta, parafernàlia per collar i collar fins que els sembli que ens hem tret del cap el que no volen que hi tinguem. Han d’evitar com sigui que es mantinguin majories independentistes. Per això venen la idea del caos. Caos que ells provoquen. Quan no és l’unionisme és l’unionisme emmascarat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia