Sirians

S’han complert aquest mes deu anys de la guerra de Síria sense l’esperança d’un horitzó pròxim de pau. La revolta per la democratització del país, un altre fruit malaguanyat de les primaveres àrabs, es va estavellar contra un règim repressor que va ofegar els anhels de canvi en un bany de sang. Els sirians han patit les bombes del règim i el terror de les milícies d’Estat Islàmic i el seu sinistre califat, enmig de la indiferència o la intervenció calculada de la comunitat internacional.

Deu anys després, l’ONU ha fet públiques unes dades sobre la situació dels infants a Síria. Durant aquest temps, hi han nascut sis milions de nens i nenes, que han crescut en un clima de violència i devastació, especialment els que han acabat en camps de refugiats, testimonis sovint de les pitjors atrocitats. S’han bombardejat escoles, s’han matat nens i n’hi ha encara milers de detinguts o directament desapareguts. El país, que abans de la guerra tenia la taxa d’educació més elevada entre els països àrabs, compta avui centenars de milers de menors analfabets. Són dades que fan feredat i que fan pensar, ara que som tots més sensibles als efectes de la pandèmia en la salut física i mental dels nostres nens i joves. Quin futur els espera, a tots aquests refugiats que un dia vam dir voler acollir?