Sortiu i infecteu-vos

Ningú posa el crit al cel, però el que no ho xiula ho canta. Ningú concreta si serà immediatament després d’aquesta Setmana Santa que hem encetat o si el pic serà a finals del mes d’abril que encetem demà. La quarta onada ja escumeja i en els propers dies se’n podrà surfejar el llom. Grateu a la lletra menuda de qualsevol article, de qualsevol declaració, de qualsevol entrevista, i tothom ho deixa molt clar. Metges especialistes i metges de la primària. Funcionaris de les organitzacions sanitàries. Periodistes especialitzats. I no s’ho callen ni els polítics. Tots llegeixen en les dades que es publiquen cada dia l’arribada imminent de la quarta onada. Només ho podria evitar restringir la socialització, però la decisió ja està presa des del cap de setmana d’abans de Sant Josep. “Sortiu i infecteu-vos.” He arribat a somniar que l’inexplicable retard d’aquesta investidura inexcusable és un estratagema conjunt perquè el nou govern no debuti a la cresta de la quarta onada i tingui un aterratge una mica més suau durant l’interludi cap a la cinquena. Ho he somniat i no m’ho ha dit pas ningú, però, com deia l’àvia Neus, de més verdes en maduren. La pregunta és: per que? Per què decidim aixecar restriccions i preferim unes desenes de milers de morts que restringir-nos les llibertats de moviment, festa i socialització? Hi ha qui sustenta que els mals per al cervell serien pitjors. Potser sí. Ves a saber. Som una bèstia molt estranya.