La gran bèstia

L’habitatge com un problema generat per bancs i especuladors és de sobres conegut. Però, què hi ha de la gran bèstia? Si hi pensa amb tranquil·litat veurà com la gran bèstia viu de vostè: comença amb un cop de sabre pel sòl. Quan es construeix, infla el cost de l’habitatge un 21%. Seguidament la gran bèstia es queda un altre 11,5% a l’adquirir-la notarialment i li cobrarà cada any l’equivalent a un mes del seu sou com a impost del seu habitatge. La gran bèstia és la causant que cada vegada que es canvia el nom del titular d’un habitatge, aquest torni a pujar un altre 11,5%, a banda de lucrar-se amb plusvàlues municipals confiscatòries. No diré que la bèstia es queda una cinquena part del seu sou, que del diner que li queda per a vostè la bèstia participa de les seves alegries consumistes amb un altre 21%. Tampoc diré que es queda el 56% de la gasolina que utilitza, ni parlaré de l’escàndol de la llum, on el 33% de la factura és simplement pel dret d’accés, a més del 21% de l’impost habitual en un bé que hauria de ser bàsic. La gran bèstia –no ens confonguem– és el problema, i cada cop necessita més carn per alimentar-se... I mals temps per a la bèstia en un món ecològic.