L’entrada dels feixistes
He llegit el darrer llibre d’en Joaquim Nadal, en una correguda (Girona, 1939: porta de l’exili). És colpidor, particularment per als que encara que érem molt menuts vàrem viure aquell moment… i la postguerra en una Girona en runes.
Quan començaven a caure bombes, la mare em va agafar amb una revolada, i vàrem anar a raure a una casa de pagès de Domeny. En acabar l’ocupació de la ciutat, vam tornar. Tinc encara en el pensament la figura d’un soldat mort, estirat a terra a la Devesa…
Vivíem a la Rambla, i la galeria donava a l’Onyar. La meva àvia Angeleta no es va voler moure. Va dir que preferia morir a casa. La bomba va caure exactament a l’altre costat del riu, a la casa següent de les Peixateries Velles.
Per uns pocs metres, no va morir!
Girona