Les pensions al clatell

Desconec si molts, molt pocs o cap de vostès saben què és el “factor de sostenibilitat”, que reconec que jo mateix no en tinc ni idea, encara que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en parla amb tal pompositat que em penso que ens hi juguem les garrofes, que diria l’àvia Neus, amb el que li passi al tal factor. Però ara ja no cal que se’n preocupin, del significat estricte del “factor de sostenibilitat”, perquè serà reemplaçat per “un nou mecanisme d’equitat intergeneracional”. Si són pallussos com jo, i tampoc tenen ni remota idea de què són aquests tipus de mecanismes, en principi només se n’han de preocupar si són baby boomers, perquè si no són baby boomers, ni els afectava el factor ni els afectarà el mecanisme. El certificat de baby boomer, per si tampoc ho sap, el va adquirir automàticament si, com jo, va néixer entre finals dels cinquanta i mitjans dels setanta. Segons explicava ahir el ministre en una entrevista a TVE, els baby boomers som una generació “molt àmplia” i generem “un problema conjuntural” que s’ha d’abordar per aconseguir “la sostenibilitat” del sistema. Fa temps que temia un problema amb les pensions, que és el que vaig entendre quan el ministre es va treure la pilota de la boca i va parlar clar. Podrem triar “entre un petit ajustament” o “treballar una mica més”. Que simpàtic, ell! Mecanisme d’equitat intergeneracional! Que bonic que li quedaria de pegat al clatell!