Diàriament constato una manca d’educació que fa feredat. Una mestra amb experiència escrivia fa poc (resumeixo): “Estic cansada de la burocràcia, de les modes, de la manca de disciplina, de la impunitat, de les faltes de respecte, de la manca d’estima i protecció vers el català, de com els responsables pedagògics no tenen ni idea què és treballar amb nens superprotegits i uns pares que els ho consenten tot. Volen que els nens s’ho passin bé, és el país del xiquiparc, del club d’esplai a perpetuïtat, de tot val i fem bona cara per damunt de tot! No saben llegir i molt menys escriure. Als seus caps els bull tota mena d’informació, però cap ben endreçada. Cal fer poc i ben fet. Cal ensenyar a pensar bé. Estic cansada de fer per fer, perquè totes les escoles ho fan. L’aprenentatge, l’esforç, el rigor i la seriositat no són ben vistos, queda fora de l’escola, aquesta és la revolució de la nova escola del segle XXI.” Invertir en educació no interessa, i per això es fa un setge al plàstic (que no en té cap culpa), posar una superbrigada per netejar les platges perquè els senyorets s’han divertit la nit anterior o que l’únic català del Tour s’hagi de retirar el primer dia de cursa, lesionat, perquè una dona ha tirat a terra una pila de ciclistes amb un cartell animador de la cursa. TV3, al servei del poble, s’ho hauria de pensar i fer un programa de mitja hora setmanal (és un dir) amb educadors ferms, no els de moda, i tractar de la família, la societat, el català i un bàsic recorregut sobre la història de Catalunya per potenciar l’estimació i el respecte cap a la nostra terra.