Quina lliçó, ministra?

És manxega, de Puertollano, i la gran aposta per la nova organització territorial espanyola amb què ara sí que ens seduiran tal com tenen manat (recordeu que seduir els catalans era la instrucció de la banquera Botín en nom de l’Íbex 35). De moment la manxega de Puertollano, ministra, portaveu del govern, i substituta de Miquel Iceta en la funció territorial, està convençuda que hem après la lliçó i que aparcarem el referèndum. Ho manifesta així mateix, llengueruda, i alhora creguda que ens raspalla. És la seva segona gran creació en deu dies. La primera, que no calia veure els catalans com un conflicte de convivència o un problema polític i que se’ns podia veure com un “territori líder en la fabricació de vehicles”. Quina gran visió, senyora! Vostè sí que cavalcarà planúries, i no Don Quixot! I ara, digui’ns, sisplau... de quina lliçó parla, ministra? Ens hem matriculat d’unes disciplines i ens avaluen d’unes altres. És el que passa. Això, i que venen amb una vella lliçó que els han encervellat durant anys mentre deien que era a Catalunya que s’adoctrinava. Hem fet campana, ministra, de les classes en què vostè i els seus companys s’han tret el doctorat amb nominació cum laude, o com es digui, que concedeixen als que ho porten a la vena. No hem après cap lliçó. També ho portem a la vena. Lliçons de segons qui, ni les justes. De vostè, amb aquesta carta de presentació, campana cada dia.