Els drets i la salut

El coronavirus, a més de provocar mort, malaltia i crisi econòmica per tot el món durant l’últim any i mig, ha posat a prova les costures de la nostra societat pel que fa a la precarietat del sistema de salut pública, la improvisació en la resposta a la pandèmia, la desigual responsabilitat de la ciutadania, la credibilitat de les institucions, el fràgil equilibri entre salut i economia, i també l’estira-i-arronsa permanent entre la protecció dels drets fonamentals i la protecció de la salut pública. La decisió del TSJC de no acceptar la proposta d’extensió del confinament nocturn per localitats feta pel govern de la Generalitat entra de ple en aquest debat i pot ser interpretada tant com una falta de flexibilitat dels jutges en un context de pandèmia, com un toc d’atenció en matèria de respecte als drets dels ciutadans que tampoc ha agafat del tot per sorpresa el mateix govern.

Les dades i els experts en salut pública certifiquen que aquest confinament ha estat eficaç per contenir i doblegar la cinquena onada de Covid-19 a Catalunya i auguren efectes negatius de la decisió judicial, però davant d’aquesta certesa de no arbitrarietat de la mesura, també és cert que el govern va fixar uns criteris objectius –que el tribunal va acceptar– i els ha anat canviant i endurint successivament, donant una certa sensació d’abús en la utilització d’un recurs extrem, que limita excepcionalment la llibertat i la mobilitat de la ciutadania. Com ha passat i passa en el debat entre salut i economia, aquest torna a ser un equilibri complex i no resolt de manera clara, ja que les decisions governamentals varien segons el lloc, i les judicials també. En tot cas, la pandèmia és la realitat amb què hem de conviure i, mentre sigui així, el govern català no pot deixar d’actuar, i això ara vol dir buscar fórmules administratives que li permetin evitar tant com sigui possible les aglomeracions nocturnes, que són ara mateix el principal factor de risc mentre no es pugui assolir l’anhelada immunitat de grup.