El voraviu
No crec de res a cap
Els números de l’aeroport són com els del preu de la llum o la taxa Tobin?
Remenen i remenen la mentida podrida que han organitzat a l’entorn de l’aeroport, la bassa de la Ricarda, la tercera pista, el suposat imprescindible hub de vols intercontinentals, els quatre ànecs, els 1.400 milions que ha d’invertir-hi l’Estat, la revitalització de Reus, Girona i l’Alguaire, la ruïna que vaticina Foment no sabem per a qui, l’acord que no va signar ningú, la marxa enrere de ministeri que l’endemà torna a tenir vint dies de coll, els 84.000 llocs de treball que no es crearan i el 2% del PIB que no creixerem. Mireu... no me’n crec res ni me’n crec a cap. I si aquest és el tema unionista per a la mesa de negociació del conflicte polític, n’hi ha per llogar-hi cadires, que diria l’àvia Neus. El que més porta que no te’n creguis res ni te’n creguis a cap és la rapidesa amb què han aparegut els números de la ruïna. 2,24% del PIB el 2042. 7.378 milions aquell any. 97.473,4 milions en el període. Què us sembla? No ve d’un pam, diria La Trinca. Tot ho portem pengim-penjam. Així fem els números. Avui el quilowatt ja es posarà a 171 euros, quatre vegades els 43 euros de fa un any. La vicepresidenta Calviño ha reconegut que preveien que la llum s’apujaria, però no tant. Aquest preu el veien més enllà del 2030. Tampoc fan millor els càlculs amb els ingressos. Recordeu la famosa taxa Tobin, aquella cosina germana de la Google, marques exclusives del govern més progressista de la història? De 850 milions, es quedarà en el 17%. No crec res de cap.
