Ja no rebrà la Creu de Sant Jordi

Encarnació Martorell va morir el 20 de novembre passat. Les persones senzilles, humils, passen per la vida fent el bé i procurant ajudar els altres, sobretot en les anelles properes, familiar i d’amistat, i en la de país també. En cap cas ella pensava que era susceptible de rebre un guardó. Catalunya ja ho té, això de premiar els famosos i mediàtics. La vida no li ho va posar fàcil, amb una cruel Guerra Civil, una postguerra criminal, la pèrdua d’un fill petit, l’abandonament del marit al cap de tres mesos d’haver mort el primer i de quinze dies de néixer el segon; afectació greu per patiment fetal del Joan Enric, que als seus 65 anys no ha pogut llegir ni escriure. Ella, a la meitat dels anys cinquanta, sense saber ben bé què era la pràctica feminista, va donar un exemple d’empoderament de la dona que ja voldrien algunes feministes de boca. Cinc llibres hem escrit conjuntament. El primer, el dietari de la Guerra Civil que actualment s’anomena La nena del no a la guerra, tant o més valuós que el que sis anys després, el 1942, començà l’Anna Frank. El darrer, Dolor, resiliència i coratge, ben bé el testament literari en vida. Per a la família i els qui la vam estimar, el 20-N no recordarem el criminal feixista que va morir al llit i pare espiritual del Règim de repressió del 1978, sinó una antifeixista, valenta, digna, feminista i patriota.