opinió
A casa en diem brunyols
El costum de fer brunyols en família es va perdent
Avui dia que tothom es veu amb cor de parlar de tot sense entendre de gairebé res, n’hi ha que encara creiem en els ‘especialistes’. Per això, quan em cal buscar informació sobre qüestions gastronòmiques, m’agrada saber què n’ha dit Salvador Garcia-Arbós. És així com he rellegit un article seu sobre xuixos, botifarres dolces i brunyols, i he rebuscat fins trobar-lo el divertit pregó que va fer per Setmana Santa l’any 2019. Volia agafar quatre notes per parlar dels brunyols de quaresma, tema que m’ha proposat la meva amiga Elisabet, filla de les Planes.
A casa, d’aquesta massa fregida de pasta de farina n’hem dit sempre brunyol, amb erra. Més enllà de l’origen etimològic del mot, siguem o no partidaris de les teories de Joan Coromines, el fet és que els bunyols fets a casa solen quedar com veritables brunyols, sobretot en mans inexpertes o poc destres. Però si els ingredients i les proporcions són les correctes, aquest dolç pot esdevenir una meravella.
M’explica l’Elisabet que, per aquestes dates, s’ajuntaven tres generacions a casa seva: àvia, mare i filla. De la trobada, en sortia una bona pila de brunyols que, després, menjava tota la família, llevat d’algun platet que es reservava per fer un intercanvi d’allò més dolç amb altres veïns. A ella li agradaven aquells que quedaven crus per dintre i ben rossos per fora. Les dones de la casa feien una cadena i cadascuna d’elles tenia una tasca: l’àvia preparava la massa, la mare fregia i l’Elisabet ensucrava i anava provant-ne un de tant en tant, no fos cas que no sortissin bons –cosa altament improbable. A casa, fèiem quelcom de semblant, llevat que la massa era cosa del pare. També recordo amb delit el moment de l’intercanvi perquè els brunyols que feia la Carme de va la Bel, veïna nostra, eren dels més afamats de la Vall.
El costum de fer brunyols en família es va perdent. Per això cal buscar una pastisseria de confiança on el producte et recordi la flaire familiar o et sorprengui agradablement amb nous gustos i textures. És així com, aprofitant que tinc l’obrador ben a prop de casa, gaudeixo d’allò més amb els brunyols de ratafia que fan a Can Reverter. En temps de Quaresma, ens cal continuar alimentant el cos i, si es pot, també l’esperit. Els brunyols hi ajuden.
