Opinió

Girona mira cap al sud

Un espai idoni per fer-hi una àrea de pàrquings que permetrien expulsar els cotxes de la ciutat

Fornells de la Selva havia estat una aposta inicial per traslladar-hi la nova Clínica Girona, fins que el 2015 la Comissió d’Urbanisme va aprovar la modificació urbanística proposada per l’Ajuntament de Girona a la carretera de Barcelona que ha permès la construcció del nou centre sanitari. La nova Clínica Girona ja és operativa des de dilluns. Més enllà de l’aposta del centre mèdic que posa en marxa unes instal·lacions que tripliquen la superfície que tenia fins ara i la modernització de l’àrea assistencial, el nou edifici significa un punt d’inflexió per al creixement de la ciutat cap al sud. Una zona on es preveu construir el futur institut d’ensenyament públic Ermessenda i l’obertura de molts locals de negoci, amb la desaparició de les antigues naus industrials. També hi arriba un flamant carril bici que s’acaba de sobte, just a l’entrada de la rotonda de Mas Gri, sense donar cap opció segura als ciclistes, que queden abocats enmig de la rotonda més transitada i perillosa de la ciutat. El creixement i la potenciació de la banda sud de Girona ja va començar fa anys amb la construcció d’Hipercor i el parc comercial on actualment hi ha el Decathlon i el Mediamarkt, que amb altres equipaments comercials pròxims comporten una transformació urbanística i econòmica d’aquesta banda de la carretera de Barcelona. Una entrada a la ciutat que queda a poca distància del polígon industrial de Fornells, un dels més importants de la demarcació, on s’han instal·lat la majoria de concessionaris de cotxes, i que connecta amb l’AP-7, l’A-2, l’eix transversal i l’aeroport de Girona. Un espai idoni per fer-hi una gran àrea d’aparcaments que connectats amb autobusos llançadora al centre urbà permetrien expulsar els cotxes dels no residents fora de la ciutat. Però, si en comptes d’arribar pel sud, volen entrar a Girona pel nord, ens trobem amb l’hospital Josep Trueta, actual centre de referència de la sanitat pública a les comarques gironines, condemnat a desaparèixer en la pròxima dècada, perquè es traslladarà a Salt. Sense el Trueta al nord, els ciutadans es pregunten: quina planificació té pensada l’Ajuntament de Girona amb una previsió de deu o quinze anys per a aquesta part de la ciutat? Sigui el que sigui, sempre amb visió de futur, s’haurà de dibuixar amb la complicitat de Sarrià de Ter, que entre el 1976 i el 1979 va estar annexionada a Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia