Opinió

De set en set

La llengua compartida

Cap sentència ni cap legislació podran esborrar del mapa la llengua catalana, per si sola. En la memòria col·lectiva, els atacs són seculars: des del decret de Nova Planta fins a la dictadura franquista, la llei Wert, Vidal-Quadras, el naixement de Ciutadans i, ahir mateix de nou, les reaccions de la premsa madrilenya i el PP de sempre. Així i de la mateixa manera, no hi ha blindatge possible davant la voluntat de poderosos sectors de l’Estat espanyol de continuar usant-la irresponsablement com a eina tàctica per sembrar el conflicte entre catalans, amb l’objectiu de minar la identitat nacional. Una identitat que, es parli o no català, inclou aquesta llengua com a patrimoni col·lectiu i particular.

Després de mil anys de llengua compartida i defensada, caldrà continuar batallant mentre no existeixi un estat que la defensi igual com ho fa amb el castellà o fins que Catalunya sigui independent. Amb les eines de l’autonomia, tota protecció depèn de la suma de voluntats per enfortir-la. L’acord d’ERC, PSC, Junts i comuns és en la seva transversalitat una de les millors garanties per al seu futur. Actualitza la immersió, recull la realitat de la llengua en els diferents territoris i la manté com a prioritària. El futur de la llengua depèn de la legislació, però sobretot del creixement social en el seu ús. Com més i més diversos en siguin els parlants, millor. Catalunya és un país ric per la seva diversitat. Un poble que amb aquest acord fonamental torna a evidenciar la unitat per defensar el català. Fora sols en queda el verinós i vell tacticisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.