Opinió

Raça humana

Quina ‘juerga’, Dolors Renau!

El títol del llibre és Quina juerga! i no en desvelem el sentit perquè cadascú el trobi en l’obra d’una enamorada de la vida, immensament dotada pel compromís públic, per l’humor un punt sorneguer i una indòmita rebel·lia al marge d’intrigues partidistes i complaences de pa sucat amb oli, tan sàvia, bondadosa, riallera, lúcida, geni i figura. Avui parlem d’un dels regals més bonics que uns fills poden fer a una mare –com la seva– i també a tots nosaltres, que l’hem conegut, sobre tot en la vessant política i com a escriptora –en aquest diari publicà un article mensual des del maig del 2011 fins a l’agost del 2019, pocs dies abans de morir a la seva casa de Sant Cugat del Vallès–. Ella és Dolors Renau i Manén, nascuda a Barcelona el 1936, diputada al Congrés, europarlamentària, presidenta de la Internacional Socialista de Dones i infatigable defensora de la igualtat de gènere i de noves i més civilitzades formes d’exercir el poder, temes als quals dedicà diversos assajos i alguna ficció. I ells són Oriol i Berta Canals Renau, els seus fills, que un cop travessat el dol més intens del comiat van anar descobrint entre capses, carpetes i documents digitals un llegat poètic de considerable valor que han decidit donar a conèixer en una cuidada edició multimèdia que combina poemes –alguns cantats per Rosa Masip i Àlvar Roda– amb aquarel·les de Charo Torres, pintures de Julio Arriaga i fotografies de Tino Rubio i Oriol Canals, a més d’un suculent recorregut per la trajectòria de l’autora. Poden fer un tast d’aquesta meravellosa juerga a https://neret.cat/prevenda .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.