El lector escriu

La mort d’un sensesostre

En Javier Carrión ens va deixar fa uns quants dies. Es va morir en una oficina d’una entitat bancària de la ciutat, de nit i sol, com estava sempre. Era un sensesostre com n’hi ha unes desenes a la ciutat de Girona. La seva mort va passar desapercebuda per a la immensa majoria dels gironins. Moltes nits, grups de voluntaris ens enfonsem en aquest inframon per contactar amb ells i donar-los una petita ració de menjar. Els podeu veure de nit en portals semiamagats, en caixers, sota algun pont de la ciutat o bé en qualsevol lloc arrecerat del vent, la pluja i el fred. Passem al costat d’ells com si fossin elements d’un paisatge ja creat i acceptat. Són gent anònima, sense cap lloc on poder dormir ni poder tenir el caliu d’un llit amb mantes, ni cap sopar calent, ni tampoc una companyia amb qui poder parlar. Molts d’ells arrosseguen un passat prou pesant i s’enfonsen en la misèria sense cap esperança de poder-ne sortir sols. Ara venen eleccions, es tractarà d’aquest problema en els diferents programes o ho deixarem com sempre en mans d’entitats solidàries. Molt temo que en Javier no serà el darrer mort al carrer. Descansa en pau, Javier. Un sensesostre (i un sensenom).

Aiguaviva (Gironès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia