El lector escriu

La meva sang és la teva sang

Fa tot just dos dies em vaig despertar amb la inquietud de què se sent en donar sang sabent que estàs fent alguna cosa bona que pot beneficiar un altre ésser humà. Per posar-ho en context, jo tenia pànic a les agulles fins fa tot just un any. Això no vol dir que no em continuïn posant nerviosa o les continuï tement, simplement no esclato en llàgrimes en pensar-hi. És un avanç. No obstant això, tal com deia, fa uns dies vaig veure anunciat al meu poble una campanya de donació de sang per a aquella mateixa tarda. I encara no sé per quin motiu, però, vaig decidir anar-hi. Enfrontar-m’hi i saber, d’alguna manera, què és superar una por. I així ho vaig fer. Vaig donar els meus 500 ml de sang i el més reconfortant de tot això és l’emoció i la satisfacció que vaig sentir quan els i les auxiliars es van acomiadar donant-me les gràcies, sabent que havia fet una bona acció. Per aquest motiu m’agradaria incitar tots els lectors i les lectores perquè ho facin, o almenys que ho intentin. Els prometo amb el cor a la mà que el postdonació t’omple tant que qualsevol por o inquietud que tinguis queda en un segon pla.

Maçanet de la Selva (Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia