La mort

Sempre m’agraden els articles de Miquel Berga, però el del 9 de setembre em va impactar molt. De jove no pensava en la mort, però ara que soc vella hi penso més. No penso com Punset, tan optimista, sinó que sé que a tots ens ha d’arribar un dia o un altre. Un monjo de Montserrat explicava que un dels seus familiars, quan el monjo estava a punt de morir, deia que estava molt content perquè ja es veia a prop del cel. És una sort tenir una fe tan ferma de morir-se i anar al cel. A mi em sembla que el cel ha d’ésser una mica avorrit, encara que diuen que hi serem feliços. Però tot i els dubtes i la tristesa que em produí el seu article, el punt final em va fer riure, perquè també m’agrada molt llegir i estaria bé emportar-me un llibre al cel o bé als llimbs. Ai, no!, si diuen que ara no existeixen!