Atenció i sensibilitat

No sé quina és la paraula que hauria d’emprar per fer un suggeriment als equips d’infermeria encarregats de les analítiques als ambulatoris o centres mèdics. Jo, i crec que és el parer de molts pacients, els demanaria sensibilitat, dolçor, amabilitat i que, en els breus minuts que dura una simple punxada, transmetessin solidaritat i comprensió envers el pacient. En un centre de la meva localitat he estat víctima d’un tracte que podria considerar poc afectiu, brusc, no per part de tos els sanitaris o personal d’infermeria, però sí alguns d’ells, i ja és la tercera vegada que es repeteix aquest fet. Soc conscient que, després de tants anys en què la sanitat ha sofert retallades importants, alguns centres van justets de personal i això comporta presses en alguns serveis, però aquest fet no hauria d’afectar el tracte amb el pacient. Seria bo, al meu entendre, que en el breu espai de temps que dura l’ extracció de sang, no estiguessin parlant amb els companys de temes que no són relatius al moment que els ocupa. És una queixa, però també una petició o un suggeriment; som persones a qui el fet de ser allà implica que tenim alguna malaltia, per aquest motiu seria d’agrair un mínim d’amabilitat i no aquesta pressa o brusquedat. Sisplau: atenció, comprensió... ja discutiran els seus problemes quan cap pacient tingui l’agulla clavada al braç.