Val més sentència de metge que de jutge?

Els que tractem amb pacients, els metges i les infermeres, intentem posar en pràctica la dita llatina “primum non nocere” (primer de tot: no fer mal, no empitjorar). Imagineu un metge que té prejudicis sobre un pacient, li te mania i li vol mal. Es podria inventar tots els símptomes d’una malaltia que no té, reflectir-los a l’historial mèdic i sobre la base d’això receptar-li allò que sap que li anirà malament, el farà patir i finalment el matarà. Quin tipus de metge seria? Un delinqüent, un psicòpata perillós. No ho acceptaríem pas, veritat? Si el seu col·legi professional ho sabés, el sancionaria i potser el faria fora o l’enviaria al psiquiatre. Li costaria tornar a exercir. Però, i si això ho fes un altre professional amb molta responsabilitat? Un jutge, per exemple. Aquest també ens pot “matar” la llibertat, un bé quasi tan preuat com la vida, si també dicta resolucions basades en fets tergiversats i proves inventades, amb clara arbitrarietat i ple de prejudicis. Seria un altre delinqüent, un psicòpata, i caldria apartar-lo pel bé de tota la societat. I si a més els seus superiors o d’altres companys ho sabessin i el protegissin? Doncs en serien còmplices. En temes en què es tracta de la vida i la llibertat, la professionalitat, l’ètica i el rigor han d’anar junts. Què preferiu avui en dia a Catalunya o a Espanya, una sentència de metge o de jutge? És clar, dependrà de les idees que defensis.