La fe perduda

Segur que entro en un tema del qual puc sortir escaldat, tot i així, no puc evitar-ho. De petit veia el meu pare que anava a fer de portador del Sant Crist a les processons, la meva mare m’acompanyava a missa i feia que anés a doctrina, la doctrina la impartia un rector que era una persona que predicava amb l’exemple, una gran persona. El fet d’estar envoltat d’aquesta bona gent feia que jo em cregués tot el que em deien, llevat d’una cosa, que era que per Setmana Santa ens feien anar a garrotejar bancs de l’església dient que matàvem jueus. Matar persones és pecat. Aquí van començar els meus dubtes sobre la fe que posteriorment s’han confirmat en descobrir que, també, es traficava amb nadons, s’abusava de criatures, s’usurpaven propietats i es permet que la Cope i Trece TV, servint-se de personatges que amb insults, calúmnies i males maneres, no deixin d’empastifar persones honorables elegides pel poble de Catalunya. Com és que la cúpula de l’església ha permès aquestes pràctiques essent-ne coneixedora? M’heu robat la fe envers l’església, si bé admiro tota la bona gent que encara hi creu. Demano disculpes si alguna bona persona s’ha ofès, els altres...