La independència, un objectiu o un instrument?

Sentim parlar molt de la independència de Catalunya. Però poc del perquè la volem. També sentim els qui ens profereixen moltes amenaces i ens auguren la situació catastròfica i les grans calamitats a les quals ens abocaria aquesta independència. En canvi ens arriben molt menys els avantatges i beneficis que comportaria per a tots els catalans i les catalanes.

Els polítics partidaris de la dependència pontifiquen sobre hipotètiques decisions dels responsables d’una Catalunya independent: es crearan fronteres, es negaran nacionalitats, s’expulsaran ciutadans, s’apartarà el castellà, s’imposarà la insolidaritat, etc. En canvi els defensors de la independència concreten molt poc aquestes qüestions públicament.

S’apel·la molt als sentiments i es baixa poc a les necessitats objectives del dia a dia. Pot semblar que la independència sigui només un objectiu finalista i no pas un instrument per millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania. I el que hauríem de sentir és això: quines millores obtindria tota la ciutadania catalana en àmbits com el de la justícia, el social, el sanitari, l’educatiu, les infraestructures, el dret a l’habitatge, la pobresa energètica, el medi ambient, etc.

Partits polítics i senyores i senyors candidats independentistes: una gran part de la ciutadania ja en tenim prou de generalitats. Concreteu, detalleu i quantifiqueu les millores que es poden assolir amb la independència en cadascun d’aquests àmbits, i segur que veureu com la base s’eixampla sola.