Catalunya a la Biennal de Venècia

Llegeixo que “la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va presentar el projecte To lose your head (idols), amb el qual Catalunya serà present a la Biennal de Venècia (el pressupost de la qual voreja el mig milió d’euros) amb entusiasme”, en el qual s’hi podran veure les controvertides obres: el pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del Gremi de Marejants de Tarragona; el monument als caiguts creat per Genaro Iglesias, desat al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; el Record d’un malson (dedicat a l’alcalde Porcioles), de Joan Brossa, que s’exposa al Museu d’Història de la Immigració, i el monument a Lluís Companys, de Francisco López, situat al passeig de Sant Joan de Barcelona. A més, al pavelló hi haurà documentació d’onze escultures més venerades, vandalitzades i retirades de tot Catalunya. Per amenitzar l’espectacle –en el qual hi haurà un actor i una “quietista”– està previst que el públic es podrà desfogar amb aquest llegat artístic, ja sigui llançant-li ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes o rams de flors.

Però cal advertir a tot això que tot i que Catalunya ha estat un país d’escultors il·lustres, és un fet incontrovertible que en aquests moments no hi ha manera de trobar-ne ni un que sigui capaç de configurar –amb les seves pròpies mans– una figura humana. La deshumanització de l’art –poca broma!– culturalment representa el més gran daltabaix –inenarrable i colossal– de la nostra civilització. Només cal fer un cop d’ull a la Biennal de Venècia per constatar-ho...