Fe en la veritat

Amb les eleccions generals, les municipals i les europees, em sento una altra vegada “fictíciament necessari” per als polítics, perquè puguin gaudir d’uns vots ciutadans que les urnes els faran arribar, mentre després, tots els que hem participat en això, tornarem a sentir-nos de nou “no necessaris” fins d’aquí a quatre anys, i suportant els problemes socials. En Pedro Sánchez, fa pocs dies, va dir públicament que a les campanyes es diuen moltes coses per no complir-les, i mirant-ho detingudament així és, perquè només els importa guanyar i viure de la política com si fos un ofici, oblidant que és un servei públic al poble que els vota.

A hores d’ara a Espanya hi ha problemes molt seriosos, començant per la seva territorialitat, perquè Catalunya se’n vol anar i han empresonat i exiliat els seus polítics, i a Europa, amb el Brexit anglès, un altre problema que ens fa trontollar a tots, i veig que Brussel·les no vol eixamplar-se més.

El dèficit espanyol, de més del 100% del PIB, va creixent i no hi ha senyals de disminuir-se agreujat per l’atur, la corrupció del PP, PSOE i CiU i l’ascens de la ultradreta, que vol recentralitzar totes les autonomies començant per la catalana.

I jo em pregunto: en sabrem prou per poder aturar aquest possible retrocés de les llibertats socials que tant ens han costat d’aconseguir, dialogant políticament els canvis que Espanya, tard o d’hora, haurà d’afrontar?