Hem anat molt lluny

Malgrat totes les decepcions –i n’hi ha hagut moltes– i tots els revessos, hi ha una cosa clara, que qualsevol que tingui els ulls oberts, lliures de prejudicis, pot veure: hem anat molt lluny. Si analitzem, si mirem, on érem el juliol del 2017 –el meu record és el del president Puigdemont a la plaça de la Concòrdia, a les Corts– i on som ara, acabats de tornar d’Estrasburg, on, davant del Parlament Europeu, milers de catalans hem reclamat la llibertat dels nostres presos i exiliats i el dret dels nostres eurodiputats a representar-nos, si mirem on som i comparem les dues imatges, veurem que hem anat molt lluny. I que això ja no ho pot aturar ningú. Hi ha ferides indelebles que ens construeixen, que ens fan ser molt més valents que no érem, i molt més segurs, i que ens faran anar molt més lluny encara, fins a la meta on volem arribar.