El lector escriu

Absolució, no

No és això, companys, no és això. Demanar l’absolució és demanar pietat. Demanar unes penes lleugeres és demanar pietat. Demanar el que sigui és reconèixer la capacitat de l’altre de concedir i acceptar-la. És sotmetre-s’hi. Aquest tribunal no havia d’haver acceptat a tràmit el cas; se n’havia d’haver inhibit. S’havia d’haver declarat incompetent per jutjar la nostra gent. Ara només tenim una reclamació digna: exigir (i no pas demanar) l’anul·lació del judici. No demanar l’absolució sap greu per als jutjats, que ho són perquè van fer allò a què nosaltres els vam empènyer. Per això i només per això, per ells, si hi hagués alguna possibilitat imaginable que els absolguessin, es podria justificar que acotéssim el cap i demanéssim l’absolució; però és que no és el cas. No hi ha cap motiu, doncs, que justifiqui que ens hàgim d’humiliar a reconèixer a cap tribunal espanyol la capacitat de jutjar aquells que el poble vam decidir que fossin els nostres governants.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia