Fent política a cops de tuit

Prego al lector que si llegeix el llibre Entre Ítaca i Icària, converses entre Joan Tardà i Xavier Domènech recollides per Àngels Barceló, es detingui a la plana 151, quan Xavier Domènech, interrogat sobre el discurs del rei, després de la declaració d’independència afirma: “El 3 d’octubre marca un punt de no retorn”, oblidant-se de dir que aquest punt de no retorn va començar dos dies abans. Però tot seguit el professor d’història confessa que després d’escoltar les paraules del cap d’estat va fer un “tuit incendiari que el Puigdemont mateix me’l va retuitejar –i això que evidentment no em retuiteja mai res”– i afegeix: “I sense parlar-ne amb el Pablo [Iglesias] al mateix minut tots dos vam fer un tuit absolutament emprenyadíssims.” Val la pena rellegir aquest final: Xavier Domènech i Pablo Iglesias, en lloc d’agafar el telèfon i parlar de quina posició han d’adoptar els podemites-comuns davant del discurs del monarca, fan un tuit, que és el que, dit en llenguatge planer, els demana el cos, que és tant com reconèixer que els problemes polítics es resolen a cop de consignes.

Desgraciadament des de Trump l’imperatiu cibernètic ha reduït la política a banalitat tuitera. I així ens va.