Cerca i necessitat

Guiats per les institucions de Simone Weil veiem que la condició humana es caracteritza per unes necessitats que no són purament fisiològiques, sinó que es desprenen del seu món interior en allò que Simone Weil defineix com la necessitat de l’ànima. La necessitat de l’ànima és l’ordre que busquem. Busquem la seguretat de l’ordre, però també la seducció de l’aventura. La necessitat de descobrir la singularitat de cadascú, allò que ens és propi. La cerca ha de conjugar aquestes dues dimensions. La cerca de la llibertat ha d’anar unida a la cerca de la responsabilitat, l’acceptació d’un marc de regles a les quals ens hem d’adequar, fet que no implica submissió o servilisme, però comporta el reconeixement dels límits de la pròpia llibertat. Nelson Mandela, per exemple, és un dels grans referents de la defensa dels drets humans. Altres necessitats de l’ànima són la veritat que ens posa en contacte amb la realitat i la soledat –ja que la mateixa ànima humana necessita, per una banda, soledat i intimitat i, per l’altra, vida social–. I com encertadament comenta Weil, aquestes necessitats dels éssers humans estan satisfetes plenament quan floreixen la fraternitat i l’alegria al seu voltant.