I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat?

Nascuts a les escorrialles del franquisme..., passant la nostra darrera etapa de la infantesa sentint el primer dels lemes reivindicatius de la democràcia i de la llibertat: “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”..., vivint de ple la transició política i la implantació de l’ensenyament en català, en la nostra adolescència. Crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques, on els pares ens parlaven de respecte i pluralitat, on el diàleg, la comprensió i la reflexió sempre van ser eines de formació més efectives que l’autoritarisme i el càstig, on vam aprendre a compartir projectes i il·lusions, que plegats era possible aconseguir-los, on... Formats en escoles religioses on el català i el castellà convivien, educats en els valors cristians...

Aquells qui més tard hem estat pares de fills..., crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques... Ara, als nostres cinquanta anys, sortim al carrer clamant llibertat i justícia! Recorrem quilòmetres a peu amb les marxes per la llibertat! Ens manifestem pacíficament i ens unim, de cor, al sentiment d’un poble, d’una gent, d’un tarannà... I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat? Ni les escoles catalanes, ni TV3, a qui alguns responsabilitzen i qualifiquen, amb ignorància, de “madrasas nacionalistas”, a nosaltres, a molts de nosaltres, a moltíssims de nosaltres, ens han adoctrinat i fet sortir al carrer els valors que els nostres pares ens van transmetre i ens transmeten encara: la veritat i la justícia, dient prou a la mentida i la injustícia; el diàleg, la comprensió i la reflexió, dient prou a l’autoritarisme, a l’abús, a la repressió i el càstig; el respecte i la pluralitat, dient prou a la privació de la llibertat de pensament i d’expressió, a l’empresonament d’innocents..., ens ha fet sortir al carrer i ens ha tornat “indepes”, com simpàticament ens diuen els nostres fills, la defensa de la democràcia, dels drets fonamentals i de la dignitat humana.