Això no serà una cursa de 100 m sinó una marató molt llarga... Però cada dia està més clar que Catalunya és una colònia. I si el món s’assabenta (ho farà lentament) que som com una colònia, donarà suport al dret a decidir. El procés requerirà temps. Una colònia no pot triar els seus representants al govern (els nostres estan tots a la presó o l’exili), no pot triar els seus representants a Europa (als nostres no els han permès assumir aquesta tasca), no pot parlar en la seva llengua lliurement, no pot disposar de la seva recaptació, no pot crear lliurement les seves lleis (les del Parlament les suspenen sistemàticament). A una colònia se li interpreten les lleis a voluntat (el 155), se li empresona gent amb càrrecs inventats, se li aplica el codi penal de l’enemic (les sentències), se li aplica l’estat d’emergència sense donar-ne motius (temps al temps), etc. Si això no és ser una colònia ¿quina deu ser la diferència? Doncs, paciència... persistir i no abaixar el cap.