Ens estan podrint la Policia?

Tots ho veiem. La Policia catalana servia tots els ciutadans del país, però uns vinguts de fora ens l’estan podrint, pervertint-los l’ètica i aplicant sistemàticament la “síndrome de Sherwood”.

De fet, al final, és obvi per a tothom que ens tracten com a una colònia, també en les visites del president del govern a només alguns dels ferits.

No em puc allargar aquí. Ben senzillament: a) els codis ètics de la Guàrdia civil, de la Policia Nacional d’Espanya i dels Mossos d’Esquadra eren, i són, diferents. Vegin: llei espanyola 2/1986, web policia.es i acord GOV/25/2015, respectivament.

El primer, el dels militars de la GC, es fonamenta a defensar l’Estat; el segon es fixa en l’ordre, a “garantizar la seguridad”; i el tercer se centra en les persones, en “la confiança que els seus agents siguin capaços de generar en la ciutadania”.

Però, b) en dues ocasions, ens han vingut forces policials de fora que han trencat l’estil de la nostra –quasi sempre humana i eficaç policia–: ens l’estan podrint.

Primer va ser quan, sota el comandament del president Rajoy i el virregnat d’en Millo, i dirigides per Pérez de los Cobos, ens van apallissar indiscriminadament, alterant ordres explícites de la jutgessa.

Això va ser l’1-O; i ara, novament, després de la injusta sentència espanyola, amb certs comportaments ja testimoniats d’intimidació violenta i evidents comportaments de “manada”.

Cada cop som més les persones de seny que cridem: “Fora les forces d’ocupació!”, perquè es comporten així. I –quan passem davant de les seves casernes– proclamem: “Aquí hi haurà una biblioteca!”

La culpa no és potser dels agents, a sou, sinó dels que els inciten i els manen.

Però, ja se sap: encara hi ha qui es pensa que amb porres i togues s’arregla tot, oi? Vergonya!